PERÒ ENCARA M'ENLLUERNES
Per a la Conxita Pujadó Vergés –
1924/2013
Necessito parlar amb tu
Abraçar-te i plorar fins
que no pugui més, mare.
M'has deixat tan sol... Encara
i per sempre et duc a dins.
No espero res. No hi ha ningú.
Les hores són lentes, són eternes
mentre les ànimes grises i apagades
vagaregen com pobres monges subalternes
en tardes de pluja torrencial i sense
fi.
Perdudes, molt lluny del bon camí
sense fanals ni lluna ni llanternes...
Em demano què pinto jo ara aquí
si tu no estàs amb mi
però encara m'enlluernes.
PERO TODAVÍA ME DESLUMBRAS
Para Conxita Pujadó Vergés – 1924/
2013
Necesito hablar contigo
Abrazarte y llorar hasta
que no pueda más, madre.
Me has dejado tan solo... Aún
y por siempre te llevo dentro.
No espero nada. No hay nadie.
Las horas son lentas, son eternas
mientras las almas grises y apagadas
vagan como pobres monjas subalternas
en tardes de lluvia torrencial y sin
fin.
Perdidas, muy lejos del buen camino
sin farolas ni luna ni linternas...
Me pregunto qué pinto yo ahora aquí
si tú no estás conmigo
pero todavía me deslumbras.
No hay comentarios:
Publicar un comentario